Un
univers tranquil, sense massa sorolls, tot en calma, una brisa suau inunda tots
aquests paisatges on trobem els nostres protagonistes, els objectes.
Els
objectes en aquest univers existeixen, són reals, però tenen funcions dispars o
diferents a les del nostre concepte d’objecte quotidià. Hi ha uns personatges que acompanyen, porten,
fan volar o arrossegar-se per terra aquests objectes/personatges que són els
personatges humans. Aquests personatges humans interactuen amb ells amb
respecte, delicadesa i estimació, com si en el nostre concepte de respecte
fossin éssers vius. D’alguna manera aquests objectes porcelànics inanimats
respiren i s’assabenten tot allò amb el qual els personatges humans
interactuen, amb els quals s’hi senten còmodes i estimats, com si d’animals de
companyia es tractessin. Els hi agrada que els hi parlin, els acariciïn, els
agafin amb compte amb les mans i els abracin amb cura amb els braços. Són uns
personatges molt delicats i mimats.
Aquests
objectes els hi agrada l’ordre, n’hi ha d’altres que són més atrevits i se’n van
a l’aventura sols sense cap recolzament, en tenim d’altres més familiars els
quals no es separen dels seus estimats, existeixen d’altres naturals, n’hi ha
algun rar que li agrada estar sol, però són molt d’estar a casa.
Normalment
aquests protagonistes es troben escampats per paratges tot silenciosos i
tranquils, però on es poden trobar també és a antics mobles sense portes o
calaixeres que fa anys i panys que s’hi torben per a allà. Aquests mobles, en aquest
món són mobles quotidiants però són vehicles en què tant els personatges
inanimats com els humans els utilitzen com a transport per viatjar. De vegades
per fer viatges llargs i d’altres simplement per seure i descansar. Hi ha
personatges porcelànics que s’han passat llargues temporades descansant i fent
repòs dins de calaixeres, prestatgeries, gàbies i fins hi tot en trobem a dalt
de les copes dels arbres.
Els
personatges humans majoritàriament viatgen, surten a escena, i es desplacen amb
poca roba. En tenim que viatgen amb tan sols una bufanda penjada del coll,
d’altres amb llargs abrics espigats, n’hi ha que només porten granotes (peto en castellà), o pantalons amb tirants; n’hi
ha amb cabells llargs i curts, i n’hi ha que no en tenen. Podem personatges
femenins i masculins tots ells serens, feliços, tranquils, encuriosits,
tendres, dolços, senzills, sense engoixes i problemes al damunt. Generalment
aquests protagonistes sempre que poden es desempalleguen del calçat que duen,
se’ls treuen, se’ls intercanvien amb objectes o simplement no en porten. Aquest
món és còmode per anar descalç, no són necessàries les Sabates, destorben
d’alguna manera, es fa pesat dur-les.
En
aquest univers els peixos també hi comparteixen espais amb tots aquests
protagonistes, tant els porcelànics com els humans. Els peixos neden per
l’aire, volen, interactuen amb el món senzillament apropant-se encuriosits per veure
què és. Aquests personatges apareixen de tant en tant en les escenes buscant
acolliment i refugi en aquests objectes/personatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario